DE MAR A MAR és una iniciativa conjunta dels Institutos Camões i Cervantes que pretén reunir, periòdica i alternativament, a escriptors lusòfons i castellanoparlants als seus diversos països de procedència.
L'edició d'enguany, anomenada "Novel·la i història" comptarà amb la presència d'autors portuguesos i espanyols i forma part dels actes que la "VII Mostra Portuguesa en España" té previst dur a terme a Barcelona.
Més enllà d'un fenomen literari en apogeu, la relació entre literatura i història transcendeix l'actualitat d'un subgènere que, tot i tenir els seus orígens a principis del segle XIX, sedueix a un bon nombre de lectors des de finals del segle passat.
Com a marc referencial per al desenvolupament de la narració, com a argument principal per a la literatura de ficció o com a eix d'investigació periodística, la relació entre la literatura i la història ha suposat un maridatge d'extraordinàries conseqüències que ha superat modes i ha fet possible l'aparició de destacades aportacions literàries.
L'edició d'enguany, anomenada "Novel·la i història" comptarà amb la presència d'autors portuguesos i espanyols i forma part dels actes que la "VII Mostra Portuguesa en España" té previst dur a terme a Barcelona.
Més enllà d'un fenomen literari en apogeu, la relació entre literatura i història transcendeix l'actualitat d'un subgènere que, tot i tenir els seus orígens a principis del segle XIX, sedueix a un bon nombre de lectors des de finals del segle passat.
Com a marc referencial per al desenvolupament de la narració, com a argument principal per a la literatura de ficció o com a eix d'investigació periodística, la relació entre la literatura i la història ha suposat un maridatge d'extraordinàries conseqüències que ha superat modes i ha fet possible l'aparició de destacades aportacions literàries.
PROGRAMA
23 de novembre de 2009
17 h - 18.30 h
Novel·la històrica: claus d'un fenomen literari
17 h - 18.30 h
Novel·la històrica: claus d'un fenomen literari
María Pilar Queralt del Hierro
Miguel Real
Maria de Fátima Marinho
Moderador: Sergi Doria
19 h - 20.30 h
Literatura, periodisme i revisionisme històric
Miguel Real
Maria de Fátima Marinho
Moderador: Sergi Doria
19 h - 20.30 h
Literatura, periodisme i revisionisme històric
Miguel Sousa Tavares
Ignacio Martínez de Pisón
Fernando Martínez Laínez
Ignacio Martínez de Pisón
Fernando Martínez Laínez
Moderador: Jordi Gracia
Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonèsc/ Canuda 6 - Barcelona (08002)
Entrada lliure
Miguel Sousa Tavares Va néixer a Porto al 1952. Llicenciat en Dret, va deixar l'advocacia per dedicar-se al periodisme. Ha treballat a la Televisió Portuguesa. Fundador i posteriorment director de la revista "Grande Reportagem", va ser cronista del diari "Público" (actualment al setmanari "Expresso", el més important de Portugal) i presentador de programes informatius al canal de televisió privat Sic.
Els seus primers llibres son cròniques periodístiques com Sahara, la República de Arena, Un Nómada en el Oasis, El Secreto del Río, Años perdidos, entre d'altres. També és autor del llibre de viatges "Sur" i de contes infantils.
S'estrena com a novel·lista amb "Equador", una ficció històrica sobre la monarquia, l'imperi colonial i l'abolició de l'esclavitud a l’Àfrica (en castellà "El Gobernador"), un best-seller a Portugal que obté ràpidament la fama internacional (Brasil, Holanda, Alemanya, Rep. Txeca, Espanya, Amèrica i altres països, sent premiat a Itàlia como el millor llibre estranger de l'any). Al 2007 publica la seva segona novel·la El Río de las Flores, un altre dels best-sellers portuguesos, editat al Brasil i traduït a diverses llengües. El seu últim llibre es va publicar a Portugal al 2009 i es titula En tu desierto.
Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960) viu a Barcelona des de 1982. És autor de més d'una dotzena de llibres, entre els quals destaquen el llibre de relats El fin de los buenos tiempos (1994) i les novel·les Carreteras secundarias (1996), María bonita (2000), El tiempo de las mujeres (2003) i Dientes de leche (2008), així com l'assaig Enterrar a los muertos (2005). Les seves obres més recents, ambdues de 2009, són Partes de guerra, volum en el qual trenta-cinc relats d'autors diferents recreen la Guerra Civil, i la col·lecció de contes Aeropuerto de Funchal. Els seus llibres han estat traduïts a una dotzena d'idiomes. També ha escrit novel·les juvenils i guions cinematogràfics.
Fernando Martínez Laínez
Va néixer a Barcelona i és un escriptor amb una àmplia trajectòria periodística i literària, culminada recentment amb el premi V Premio Algaba de Investigación Histórica pel llibre Como lobos hambrientos, sobre els guerrillers espanyols a la Guerra de la Independència.
És Doctor en Ciències de la Informació i va treballar al Servei Informatiu de la Agencia EFE durant gairebé vint anys. Va residir com a corresponsal i delegat a la Gran Bretanya, a Cuba, a la Unió Soviètica i a Argentina. Ha sigut reporter, enviat
especial i guionista de programes de ràdio i de televisió, i ha viatjat per Amèrica, l'Orient Mitjà, el nord d'Àfrica, l'Àsia Central, la Xina, el Japó, el Caucas, l’Europa de l'Est i els països bàltics. Amb Carne de Trueque (1977), Martínez Laínez va ser un dels iniciadors de la moderna “novel·la negra” espanyola. Ha publicat vàries obres d'aquest gènere, a més a més de biografies, assajos, llibres de viatge, juvenils i novel·les històriques.
És l'autor de les novel·les històriques El Rey del Maestrazgo i Embajada a Samarcanda i ha guanyat el Premio Rodolfo Walsh en dues ocasions per la millor obra de no-ficció lliurat per la Semana Negra de Gijón i la Asociación Internacional de Escritores Policíacos (AIEP). Entre altres premis, trobem el Premio Grandes Viajeros pel llibre de viatges Tras los Pasos de Drácula. Entre les seves últimes obres publicades destaquen Tercios de España-La infantería legendaria i El Gran Capitán (en coautoria amb el general J. M. Sánchez de Toca), Una Pica en Flandes - La epopeya del Camino Español, i Banderas Lejanas, un llibre sobre l’exploració, la conquista i la defensa d’Espanya de l'actual territori dels EUA, en coautoria amb Carlos Canales.
És Doctor en Ciències de la Informació i va treballar al Servei Informatiu de la Agencia EFE durant gairebé vint anys. Va residir com a corresponsal i delegat a la Gran Bretanya, a Cuba, a la Unió Soviètica i a Argentina. Ha sigut reporter, enviat
especial i guionista de programes de ràdio i de televisió, i ha viatjat per Amèrica, l'Orient Mitjà, el nord d'Àfrica, l'Àsia Central, la Xina, el Japó, el Caucas, l’Europa de l'Est i els països bàltics. Amb Carne de Trueque (1977), Martínez Laínez va ser un dels iniciadors de la moderna “novel·la negra” espanyola. Ha publicat vàries obres d'aquest gènere, a més a més de biografies, assajos, llibres de viatge, juvenils i novel·les històriques.És l'autor de les novel·les històriques El Rey del Maestrazgo i Embajada a Samarcanda i ha guanyat el Premio Rodolfo Walsh en dues ocasions per la millor obra de no-ficció lliurat per la Semana Negra de Gijón i la Asociación Internacional de Escritores Policíacos (AIEP). Entre altres premis, trobem el Premio Grandes Viajeros pel llibre de viatges Tras los Pasos de Drácula. Entre les seves últimes obres publicades destaquen Tercios de España-La infantería legendaria i El Gran Capitán (en coautoria amb el general J. M. Sánchez de Toca), Una Pica en Flandes - La epopeya del Camino Español, i Banderas Lejanas, un llibre sobre l’exploració, la conquista i la defensa d’Espanya de l'actual territori dels EUA, en coautoria amb Carlos Canales.
Jordi Gracia Barcelona, 1965. Es catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona i col·laborador de “El País”. Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura espanyola del segle XX i diversos llibres que tracten de la història intel·lectual de l'Espanya contemporània, entre els quals trobem, Estado y cultura. El despertar de una conciencia crítica bajo el franquismo (Anagrama, 2006, 2º edició revisada i actualitzada), a més a més de dues antologies, Crónica de una deserción. Ideología y literatura en la prensa universitaria del franquismo, 1940 - 1960 (1994) i una altre comentada sobre El ensayo español. Los contemporáneos. És l'autor de Los nuevos nombres. 1975 - 2000, que correspon al volum 9/1 de Historia y Crítica de la Literarura Española que dirigeix Francisco Rico (Crítica, 2000) i que és complementari d'una altra, Hijos de la razón. Contraluces de la libertad en las letras españolas de la democracia (Edhasa, 2001). Ha escrit La España de Franco. Cultura y vida cotidiana (Síntesis, 2001) en col·laboració amb M. Á. Ruiz Carnicer i va obtenir el premi Anagrama de Ensayo 2004 amb La resistencia silenciosa. Fascismo y cultura en España, obra que també va ser honorada amb el Premio Internacional de Esnsayo Caballero Bonald al 2005. Ha sigut editor juntament amb Joaquín Marco de l'estudi i l'extensa antologia titulada La llegada de los bárbaros: La recepción de la narrativa hispanoamericana en España, 1960 - 1981. Barcelona, Edhasa, 2004. Darrerament ha preparat dues antologies més, una sobre el feixista que es va convertir en socialdemòcrata Dionisio Ridruejo, Materiales para una biografía i una altra sobre filòsof exiliat català Josep Ferrater Mora, Variaciones de un filósofo. Antología, ambdues al 2005.
Les seves últimes obres tracten del microcosmos intel·lectual de Dionisio Ridruejo. El llibre El valor de la disidencia. Epistolario de Dionisio Ridruejo, 1933-1975 va ser publicat per l'editorial Planeta (2007) i al 2008 es van publicar dues contribucions més: el seu assaig biogràfic La vida rescatada de Dionisio Ridruejo, a l'editorial Anagrama, i una edició que compta amb un extens estudi introductori de Escrito de España, al Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals.
El seu llibre més recent és la coedició de l'antologia El Ensayo Español. Siglo XX amb Domingo Ródenas (Crítca, 2009).
María Pilar Queralt del Hierro Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1980 i 1982, va exercir de professora d’Història d'Espanya a la Facultat de Ciències de la Informació. Vinculada al món editorial des de 1976, ha dut a terme diverses funcions relacionades amb la iconografia i l'edició del llibre il·lustrat. Col·labora habitualment amb les revistes "National Geographic Magazine", "Historia i vida", "Medieval" i "Historia 16".
Al 1984, va publicar l'obra Balaguer, biografia del poeta i polític català sobre qui havia realitzat la seva tesi de llicenciatura. Al 1977, va continuar en l'àmbit biogràfic amb La vida y la época de Fernando VII (Planeta, 1997), Madres e hijas en la Historia (Temas de hoy, 2002), Novias Reales (DeBolsillo, 2004), Tórtola Valencia, una mujer entre sombras (Lumen, 2005), i Agustina de Aragón, la mujer y el mito (La Esfera de los Libros, 2008). Es l'autora, també, dels assajos Atlas de Historia de España (Susaeta, 2006), Reyes y Reinas de España (Susaeta, 2009) i El parche de la princesa de Éboli y otras 350 anécdotas de la historia (Styria, 2009); dels llibres de relats Cita en azul (Futura Ediciones, 1995) i Las sombras de la tarde (Leyere, 2005) i de les novel·les històriques Los espejos de Fernando VII (MR, 2001), De Alfonso, la dulcísima esposa (Lumen, 2003), La pasión de la reina (MR, 2006), Leonor (MR, 2007), Inés de Castro (MR, 2003).
En l’àmbit del reportatge de viatges, la seva signatura apareix amb freqüència a “Vajes National Geographic”. També ha publicat els llibres Montserrat, el dragón Dormido (Trangle, 2002), España: tierra, agua, fuego y aire (Everest, 2002), Los mejores castillos de España (Everest, 2004), Ciudades españolas Patrimonio de la Humanidad (Everest, 2006) i ha col·laborat amb els vuit volums de Un país sorprendente (Everest, 2007). Al novembre de 2004 va rebre el premi Certamen de Prensa de Turismo de Belgica pel seu artcile “Las damas de Flandes” i al 2006 el va tornar a rebre pel seu article sobre Lovaina publicat a Viatges NGS.
El seu últim llibre es la novel·la històrica La rosa de Coimbra (Styria, 2009), la qual tracta del personatge d’Isabel d’Aragó, publicada al país veí amb el titol Memórias da Rainha Santa (A esfera dos livros, 2009) que, poques setmanes després de la seva publicació, va editar-se per segona vegada.
Miguel Real Va néixer a Lisboa al 1953. És llicenciat en Filosofia per la Universidade de Lisboa i Doctor en Estudis Portuguesos per la Universidade Aberta, amb una tesi sobre Eduardo Lourenço. Especialista en Cultura Portuguesa, actualment és professor de Filosofia, assagista i crític literari al diari “Jornal de Letras”. Entre les seves obres publicades trobem assajos, novel·les, teatre i filosofia.
Premio Revelación de Ficción de la APE (Associació Portugesa d’Escriptors – 1979) per O Outro e o Mesmo, Premio Revelación de Ensayo Literario de la APE (1995) per Portugal – Ser e Representação, Premio Leer del Círculo de Lectores (2000) per A Visão de Túndaslo por Eça de Queirós i el Premio Literario Fernando Namora (2006) per A Voz da Terra.
En el camp de la novel·la històrica escriu Memórias de Branca Dias (20003), O Último Negreiro (2006), O Sal da Terra (2008) i O Último Minuto da Vida de S. (2007).Publica també els assajos següents: António Vieira e a Cultura Portuguesa, Eduardo Lourenço e a Cultura Portuguesa i O Marquês de Pombal e a Cultura.
Maria de Fátima Marinho Va néixer a Porto. Es va llicenciar a Filologia Romànica a la Universidade de Oporto on actualment exerceix de professora de Literatura Portuguesa. Al 1987 es va doctorar amb una tesi sobre el Surrealisme portuguès. Actualment és catedràtica i Presidenta del Consell Científic. De la seva activitat com a investigadora destaquen les obres:
"Herberto Helder, a Obra e o Homem" (Arcádia, 1982); "O Surrealismo em Portugal" (Imprensa Nacional-Casa da Moeda, 1987); "A Poesia Portuguesa nos Meados do Século XX – Rupturas e continuidade" (Caminho, 1989); "O Romance Histórico em Portugal" (Campo das Letras, 1999); "História da Literatura Portuguesa – As correntes contemporâneas" Vol. 7 (en col·laboració amb Óscar Lopes; Alfa, 2002); "José Marmelo e Silva, Não Aceitei a Ortodoxia – Obra completa" (coordinació i prefaci; Campo das Letras, 2002); "Literatura e História – Actas do colóquio internacional" (organització, 2 Vols.; Facultade de Letras de Oporto, Departamento de Estudos Portugueses e Románicos, 2004); Um Poço sem Fundo – Novas Reflexões sobre Literatura e História (Campo das Letras, 2005); «Teolinda Gersão: uma Escrita Cintilante», in Teolinda Gersão – Retratos Provisórios (Roma Editora, 2006); O Sonho de Aljubarrota (Fundação Batalha de Aljubarrota, 2007); Prefaci i edició de Raul Brandão, El-Rei Junot (Relógio D’Água, 2007); Prefaci i edició de Raul Brandão, Vida e Morte de Gomes Freire (Relógio D’Água, 2007); History and Myth – The Presence of National Myths in Portuguese Literature (Martin Meidenbauer Verlagsbuchhandlung, 2008); A Lição de Blimunda – a propósito de Memorial do Convento (Areal, 2009).A més, ha publicat innumerables assajos a diaris i revistes.
Sergi Doria Alburquerque (Barcelona, 1960) És doctor en Ciències de la Comunicació amb la tesi La voluntad cosmopolita (1999) i professor de Teoria i Història del Periodisme i de Periodisme Cultural a la Universitat Internacional de Catalunya. També és tutor de màster oficial de Reporterisme Avançat a la Universitat Ramon Llull i del màster de Cultura Històrica i Edició de la Universitat de Barcelona.
Entre els anys 1985 i 1991 va ser director de la “Guia del Ocio”. Ha col·laborat amb la crònica cultural a “El País”, “El Periódico” i “Avui”. En l’actualitat és redactor del “ABC” i col·labora al suplement ABC “Las Letras y las Artes”, “Revistas de Libros”, “Revista de Occidente”, “Delibros”, “Qué leer”, “Turia”, “Barcelona Metrópolis”, “El Noticiero de las ideas” i de les revistes d’investigació sobre la comunicació “Treballs de Comunicació” (Societat Catalana de Comunicació) i “Trípodos” (Universitat Ramon Llull).
És autor del llibre i reportatge La Guineueta (1995). Ha publicat Imatges 1930. Barcelonins i moderns (2004) i Passejades per la Barcelona literària (coedició amb Sergio Vila-Sanjuán, 2005). Va preparar el llibre Boston-Barcelona (2006) i l’edició crítica de les novel·les d’Ignacio Agustí. Al 2007 va coordinar el cicle Cómo nos venden las noticias. Las entrañas del periodismo del CaixaForum. És l’autor de la Guía de la Barcelona de Carlos Ruiz Zafón (Planeta, 2008) i al 2009 dirigeix el cicle Las artes del diálogo. Literaturas peninsulares en conexión.
